Història
L'any 1978, la vila de Sant Cugat era elevada a la categoria de ciutat. Poc abans, la seva fisonomia havia començat a canviar: indústries i fàbriques van transformar el paisatge eminentment agrícola. Lluny d'aquestes transformacions, resten els primers vestigis històrics de Sant Cugat: des de restes dels primers pobladors de L'Edat Antiga fins al primer nucli habitat de pagesos al voltant del Monestir.
Èpoques: des de 1100 aC fins a 2005
Els primers pobladors
Els testimonis de poblament més antics trobats a Sant Cugat del Vallès corresponen a l'eneolític final, període comprès aproximadament entre els anys 2000 i 1500 aC. Al jaciment de la Cova de la Torre Negra, situada a Collserola, s'ha trobat un recinte funerari que pertany a aquest període; la presència de vasos campaniformes al costat d'enterraments individuals i osseres col·lectives així ho corroboren.
Els Romans
En temps de l'Imperi Romà el territori de Sant Cugat del Vallès era a prop d'una de les vies romanes més importants, la Via Augusta, que - procedent de Roma - passava per Tarraco i s'endinsava cap al sud de la Península. La Via Augusta era creuada, a prop de Sant Cugat, per una via secundària que unia Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona) passant per Collserola. Al pas d'aquesta segona via es construí, al lloc que avui ocupa el Monestir, una fortalesa -que més tard seria coneguda com a Castrum Octavianum- la datació de la qual se situa, arran de les darreres excavacions arqueològiques realitzades, als voltants del s. IV dC..
Poc abans que l'any 313 la tradició explica que en la fortalesa romana fou martiritzat Cucuphas (Cugat), un africà que havia vingut a Barcino a predicar la fe cristiana. Aquesta circumstància féu que, amb el pas del temps esdevingués un lloc de culte i veneració cristiana.
El visigots
Amb la invasió massiva dels pobles germànics en el s. V, l'Imperi Romà d'Occident s'esfondrà definitivament. Les terres catalanes foren incorporades al regne visigòtic de Tolosa, primer, i al de Toledo, més tard. La dominació visigòtica no pesà gaire en els costums indígenes ni afectà essencialment la llengua ni la composició ètnica. S'accentuà el procés de ruralització iniciat els últims anys de l'Imperi Romà i s'establiren les bases de la societat altmedieval. A Sant Cugat, probablement, en el segle VII ja existí una primera comunitat monàstica.
